“Detrás de la cámara, navegante del tiempo y del espacio, se aleja hasta el infinito el doble curso de la vida y del sueño”.

Edgar Morín. El cine o el hombre imaginario. 1956.

 

Què pot significar la «porta» o les «portes» en la invenció i creació de l’artista?

 

La construcció del jo. La nostra identitat, està conformada per la forma en què pensem: Depèn de les creences que tenim, sobre com som, de les històries que expliquem als altres i el que ells esperen de nosaltres.

 

L’ Observació de la presa de decisions en la vida quotidiana sobre els estudis, la feina, l’elecció d’amics i de parella, el lloc on vivim, els programes de TV que mirem, els diaris que llegim, la roba que portem, etc. Van conformant el tipus de persona que som.

 

El llenguatge té un paper molt important en l’experiència subjectiva de la identitat. És per mitjà dels mots que coneixem i que hem après que podem representar-nos, interpretar-nos i fer-nos una imatge de nosaltres mateixos i dels altres. El llenguatge té la capacitat d’anar més enllà de les coses en si mateixes.

 

Jo, en el meu projecte em vaig decantar (després de la recerca de referents, i dels esbossos preparatoris) per una porta amb aquestes característiques:

 

<La meva porta ha de ser real, s’ha de poder obrir i tancar i s’hi ha de poder entrar. Aquesta porta serà de color vermell, sense pany ni mànec ni decoracions de cap mena, tampoc tindrà inscripcions gravades. La porta només s’obrirà tocant el cantó correcte, com per art de màgia. La porta se situarà en un lloc a determinar, peró aquest ha de ser un lloc amb una càrrega sentimental i simbòlica de l'artista (el lloc ha de tenir una història).>

 

En el meu cas, aquesta porta és el meu objecte transicional i la meva pròpia identitat, la porta serveix per evadir-me dels problemes que em molesten I que no se'n van mai, a vegades per autoenganyar-me a mi m'ateixa i somiar en un món irreal, d'altres vegades m'ajuda a compendre les coses del dia a dia.

 

L'objecte transicional és un concepte definit per Winnicott l'any 1951. El terme <<objecte>> designa a tota persona, animal, cosa o idea en la qual s’inverteix energia.

 

És necessari estar regularment i amb paciència en el mateix lloc, a la mateixa hora, tots els dies.

 

“ És el temps que li has dedicat a la teva rosa, el qué la fa tant important”_ Fragment, El Principito, Antoine du Saint Exupèrie.

 

 

 

El projecte va començar, buscant la definició de la paraula porta, pot semblar ridícul, però a vegades el diccionari t'aporta una visió més oberta i significats que no havies pensat en un primer moment o que no sabies:

 

“Porta:

s.f.

1. Obertura que hi ha en una paret, normalment de forma rectangular, que va des del terra fins a l’altura adequada per poder entrar i sortir per ella.

 

2. Obertura que permet accedir a l’interior d’un lloc.

3. Planxa mòbil que es col·loca en aquestes obertures, subjectada amb un marc.

4. Entrada a una població, que antigament era una porta monumental en la seva muralla.”

 

Un cop tenia la definició, vaig començar a buscar textos, referents, pel·lícules i llibres que parlaven directe o indirectament de portes. El resoltat d'aquesta investigació va ser el següent:

 

 

 

1. Entradas o salidas: Las “puertas” en la literatura por Pablo Nicoli Segura.

 

“Las tapas de los libros siempre me asemejaron puertas cerradas; y uno sabe cuánta curiosidad puede generar una puerta que nos oculta el misterio que hay del otro lado”.

 

2. CORTÁZAR, Julio. Casa tomada. 1946

 

A causa d'uns sorolls estranys, els dos germans protagonistes han d'abandonar parts de la casa que han estat preses per uns intrusos. Aquests acaben per prendre tota la casa I els germans han de marxar, tirant la clau.

 

 

 

3. WELLS, Herbert George. La puerta en el muro. 1911

 

“Trata sobre un hombre, Lionel Wallace, que, en un momento de intimidad con su mejor amigo, le cuenta un secreto que ha marcado toda su vida desde que tenía seis años de edad.”

 

Lionel Wallace a l'edat de sis anys troba una porta de color verd en una pared blanca quan s’escapa de casa seva. Al principi té por d’entra-hi però té tanta curiositat per saber que hi ha darrere que no ho pot evitar.

 

 

 

4. CARROL, Lewis. A través del espejo y lo que Alicia se encontró allí. 1871

 

És la continuació de les aventures d'Alícia en el país de les maravelles (encara que no fa referència al que passa a aquest llibre). Moltes coses de les quals passen al llibre, metafòricament, són reflectides al mirall.

 

 

 

5. CARROLl,Lewis. Alícia en el País de las Maravillas. 1865.

 

<La protagonista, Alicia, se encuentra aburrida, sentada en un árbol al aire libre junto a su hermana. Repentinamente aparece junto a ella un conejo blanco y decide correr tras él. Alicia cae en una conejera, llega al centro de la tierra y se precipita sobre un conjunto de hojas secas. En un cuarto sin salida come y bebe, se estira y se encoge. Naufraga en sus propias lágrimas. Comienza sus aventuras en un mundo extraño, tomando diferentes brebajes y comiendo extraños pastelillos. Participa en el té de la liebre de marzo, conoce al gato Cheshire que aparece y desaparece lentamente, juega al croquet con la Reina de Corazones y hasta es citada como testigo en el proceso que inicia otro de los naipes. En el momento de mayor peligro, cuando todas las barajas la acosan, se despierta en el regazo de su hermana, en la ribera del río.>

 

Alícia entre al món de les meravelles a través d’una porta molt petita situada en una sala plena de portes tancades, darrere d’una cortina. Li resulta molt difícil poder obrir la porta i, sobretot poder-la traspassar; a base d’esforç i lògica o aconsegueix. Un cop a dins li passen coses absurdes i estranyes, es diverteix peró també plora perquè hi ha moltes coses que no entén i té por,... Al final resulta que tot és un somni, que tot és producte de la seva imaginació.

 

 

 

6. Monstruos S.A. Pete Docter, Lee Unkrich, David Silverman. Pixar Animations Studios. 2001.

 

Monsters Inc. és la major empresa de por del món, y James P. Sullivan és un dels seus millors treballadors. Espantar els nens no és un treball fàcil, ja que tots creuen que els nens són tòxics I no poden tenir contacte amb ells. Però un dia una nena es cola sense voler en l'empresa, provocant el caos. Aquest és un altre exemple d'una porta que et fa anar a un altre món, molt diferent del que conèixes.

 

 

 

7. Las Crónicas de Nárnia. Andrew Adamson. Walt Disney Pictures. 2005.

 

<Es una heptalogía de libros juveniles escrita por el escritor y profesor anglo-irlandés C. S. Lewis entre 1950 y 1954. Relata las aventuras en Narnia, tierra de fantasía y magia creada por el autor, y poblada por animales parlantes y otras criaturas mitológicas que se ven envueltas en la eterna lucha entre el bien y el mal. Aslan, un legendario león creador del país de Narnia, se constituye como el auténtico protagonista de todos los relatos (si bien los cuatro hermanos Pevensie: Peter, Susan, Lucy y Edmund.>

 

El que m’ha interessat (no del llibre sinó de la pel·lícula) és com la més petita dels germans, la Lucy, troba la porta d’entrada a Narnia, que està dins d’un armari. També el fet que no la creuen i aquesta curiositat per tornar-hi anar. Aquesta porta és la via d'escapament que tenen els nens de la soletat d'estar visquent en una casa que no és la seva, lluny dels seus pares, i tot per culpa de la guerra.

 

 

 

8. Saga Harry Potter. Steve Kloves(Novel·la de J.K.Rowling). 2001-2011.

 

Tothom coneix la saga de Harry Potter, aquell nen “normal” orfe de pares que viu amb els seus tiets i el seu cosí, que un dia li arriba una carta de Howgarts per anar a estudiar màgia, ja que és un bruixot. Al Harry li passen tot un seguit de coses fantàstiques però també perilloses, tots quedem fascinats amb tot al que es refereix al món no-maggle i a la màgia.

 

 

 

9. Rebecca. AlfredHitchcock. 1940.

 

Conocida en español como Rebeca o Rebeca, una mujer inolvidable. Es una película dirigida por Alfred Hitchcock en el año 1940. Está basada en la novela homónima de la escritora británica Daphne du Maurier.

Al poco tiempo de perder a su esposa Rebeca, el aristócrata inglés Maxim De Winter conoce en Montecarlo a una joven humilde, dama de compañía de una señora americana. De Winter y la joven se casan y se van a vivir a Inglaterra, a la mansión de Manderley, residencia habitual de Maxim. La nueva señora De Winter se da cuenta muy pronto de que todo allí está impregnado del recuerdo de Rebeca.

 

A la mansió de Manderley hi ha moltíssimes portes. Totes immenses i diferents. La protagonista és una estranya en aquesta mansió i té curiositat per saber què amaguen i sobretot com és l’habitació de la primera dona del seu marit.

 

 

 

10. Quiero ser John Malkovich. Spike Jonze. 1999.

 

La vida de Craig Schwartz està arribant al final d'un cicle . Craig és un titellaire de carrer amb un gran talent , però ell té la impressió que la seva vida no té sentit. Ell aconsegueix trobar feina a la planta 7'5 de l'edifici Mertin - Flemmer de Manhattan , on troba una petita porta que li permet l'accés a un passadís secret que li aspira i que li permet accedir al cervell de John Malkovich.

 

 

 

11. El Castillo Ambulante. Hayao Miyazaki. 2004.

 

Narra la història de Sophie , una jove sobre la qual pesa una horrible maledicció que li confereix l'aspecte d' una dona gran. Sophie decideix demanar ajuda al mag Howl , que viu en un castell ambulant. Però potser és Howl qui necessiti l'ajuda de Sophie. En aquesta pel·lícula, l'entrada del castell és una porta màgica, que té una roda que quan la gires depén del color et durà a un lloc o a un altre, molt útil si el que vols és fugir o estar tranquil.

 

 

Amb tot això vaig començar a fer els esbossos de la porta, pintats en aqüarel·la sobre paper I amb grafit. Anava dibuixant de forma inconscient I segons el dia o el moment en què ho feia sortien unes coses o unes altres.

 

Del paper va passar a la soperfíce 3D, es a dir, va a passar a ser una escultura, un objecte funcional fet de fusta policromada. Però encara era un simple objecte, m'atreviria a dir que no era més que un objecte decoratiu. Si que és cert que hi vaig estar moltes setmanes i que ho havia fet amb il·lusió i ganes, però no es reflectien en el resultat. Faltava el conte, l'espai transicional, la història (I podria parlar en present, encara no eh trobat com solucionar aquest problema que se'm presenta a continuació).

 

 

 

“La tarea de aceptación de la realidad nunca queda terminada, que ser humano alguno se encuentra libre de la tensión de vincular la realidad interna con la exterior, y que el alivio de esta tensión lo proporciona una zona intermedia de experiencia(cf. Riviere, 1936) que no es objeto de ataques (las artes, la religión, etcétera).” _ D.W. Winnicott. Realidad y juego. 1971

 

Els amulets i els tòtems serveixen com a objectes transcicionals i, a més a més, ofereixen seguretat.

La meva resposta a la pregunta, què pot significar la «porta» o les «portes» en la invenció i creació de l’artista?, podria ser; un lloc nou, un lloc diferent, un objecte per escapar del món real al món dels somnis, un canvi. Això ho proporcionen els amulets, val, no exactament, és un imaginari. Tu tens un amulet I amb aquest, creus que tot t'anirà bé, que serà un bon dia, que acabaràs el treball a l'hora, … és un objecte que t'ajuda a aconseguir un objectiu o a superar alguna por. La porta que eh construït és l'amolet I tot el procés que eh seguit fins arribar al resultat final és aquest pensament o sensació que proporcionen els amulets o tòtems.

 

“L’estudi de l’inconscient i de l’impacte que les relacions afectives han anat deixant, al llarg de la nostra infàntesa” _Sigmund Freud.

 

Entre una idea artística i la seva execució: l’intermediari més concret és el medi. A través d’ell, els artistes creen forma i estructura a partir del que originàriament és amorfa i no estructurat. Necessitem diferenciar-nos-en per a poder sentir-nos nosaltres mateixos. Tot l’art ofereix un caràcter de transició; ocupa l’espai entre il·lusió i realitat. El que imaginem és la dimensió I el contingut on d'esarrollare'm les nostres pròpies imatges, no només visuals, sinó també simbòliques. Aquesta dimensió és el nostre espai potencial, d'ell sorgeixen la il·lusió, la creativitat jugar i l'experiència cultural.

 

Una cosa semblant passa amb els somnis, aquests poden ajudar aconèixer'ns millor. Per exemple, es diu que "La porta,similar a un pont,és un lloc de pas; on es manifesta la disjuntiva de saber si la creuarem o no. Per això els somnis de portes solen ocórrer quan ens trobem en situacions crítiques o en vigílies d'un canvi. Una porta oberta és una invitació a franquejar, en la concepció religiosa, una llum en les tenebres (la porta al Paradís) . Si la porta està tancada i no s'obre quan diem és que encara no ha arribat el moment de la solució definitiva ", que sues, tres o més portes, tant en el món oníric com en el real, poden significar la possibilitat d'elecció de diverses destinacions (camins), molt semblant a les decisions que prenem al dia a dia. Una porta pot ser vista només com a entrada, només com a sortida o ambdues coses a la vegada. Per una altra banda, una porta tapiada, clavada, … Ens provoca temor i por al que podria ocultar o amagar darrera. Finalment algunes portes ens poden conduir a mons paral·lels i a dimensions desconegudes.

 

Els objectes transicionals de la nostra infantesa poden perdurar al llarg dels anys (d'una manera implícita o explícita), fent així, que el primer objecte tou pot seguir sent una necessitat absoluta a l'hora de dormir, en els moments de soledat, o quan estem deprimits. En un estudi sobre l'objecte transicional més enllà de la infància, eh trobat que: “la necesidad de un objeto o de pautas de conducta específicos, que se inició a una edad muy temprana, puede volver a aparecer más adelante ante situaciones que resulten una amenaza de algún tipo de privación (Winnicott, 1971)”. Aquesta necessitat podria derivar en un possible retorn o nova adquisició d'un objecte, més enllà de la infantesa, per resoldre o controlar situacions difícils. Això podria explicar el perquè durant l'adolescència i l'edat adulta continuem utilitzant objectes transicionals.

Perquè aquest projecte estigui complet, em falta la solució al meu problema, eh de trobar un espai on situar la porta, aquest ha de ser proper a mi i m'ha de transmetre alguna emoció. El primer lloc que hauria de pensar és en la meva habitació però, no m'acaba de convèncer. M'agrada molt la idea de situar-la en un bosc però aquesta opció no sempre esta a l'abast, no és un lloc on i transiti cada dia. La ciutat m'angoixa, per això mateix, no seria tan desgavellat pensar a situar la porta justament aquí, a Barcelona, seria una fugida ràpida en situacions d'estrès. Definitivament la ciutat ens un bon lloc per situar-la. Ara bé: Cap a on condueix? Això només ho puc saber jo. Em portarà on jo vulgui que em porti, pot ser un lloc físic o una idea, potser un somni o un pensament.